El canvi climàtic i el progressiu exhauriment dels recursos fòssils, amb el marc legal que ambdues realitats ambientals posen damunt la taula, i sumades a la possibilitat d’abandonar el model econòmic actual lineal -extreure, produir, consumir, llençar- per un model econòmic circular, en què els residus i d’altres recursos que deixen d’aprofitar-se siguin revaloritzats i es tornin a incorporar a la cadena productiva; posen la base d’una nova realitat, ambiental i econòmica, que canvia i canviarà la manera de fer de la ciutadania, l’administració i el món empresarial.
És aquí on entren en joc, ja des de fa temps, els nous reptes en eficiència energètica que per exemple ens marquen que a tots els edificis públics nous han de ser de consum casi nul, i els privats ben aviat. Ja hi ha edificis que són així i funcionen. L’autoconsum i l’autosubministrament i qualsevol aprofitament energètic que fem a les nostres empreses i als nostres edificis és viable i legal. Cal remarcar aquesta realitat ja que les reticències a l’autoconsum degut a la legislació fa que molts projectes no contemplin aquesta possibilitat, certament més flexible que fa uns anys però que ha de seguir avançant, cap a unes normes i unes lleis encara més facilitadores. Esgotades totes les possibilitats d’ús d’energies renovables i d’autoconsum, no hem d’oblidar que crear un mateix l’electricitat en la pròpia o en una nova instal·lació és també una possibilitat. L’eficiència energètica permet reduir els consums, la despesa energètica, l’emissió de gasos contaminants i generar negoci local. Només un 4% de l’energia consumida a Catalunya es genera al territori, cal agilitzar el canvi. L’autoconsum (i més en l’autosumbinistrament) és la manera de conèixer i controlar els kw/h, la gestió el consum i el preu.
El canvi va de la mà d’un nou plantejament en la gestió energètica, cap a models corporatius, enfocant la gestió energètica no només des del departament de sostenibilitat o medi ambient, sinó que hi ha d’haver una orientació corporativa global, definint eixos i estratègies de tota l’empresa d’acord amb aquesta gestió més eficient i més sostenible sense deixar cap departament al marge perquè no s’està.
Parlem de 6 eixos per una energia eficient que contempla la digitalització de l’energia transformant les dades en coneixement per facilitar la gestió energètica; treballar per aconseguir un 100% d’energies renovables el 2050, repte europeu; afrontar els reptes de la mobilitat a través de solucions intel·ligents; desenvolupar alternatives energètiques, xarxes, smart grids, i per millorar la gestió energètica dels edificis; abordar l’edificació eficient; i treballar en l’optimització de processos industrials i la recuperació i optimització energètica.
En les empreses la principal font d’energia depèn de la xarxa elèctrica. La naturalesa del subministrament elèctric, i especialment des que s’introdueixen a la xarxa diferents generacions energètiques (renovables, privades,…) sabem que és inestable a diferents nivells (microtalls, harmònics, interferències, forats de tensió…) són alguns dels problemes amb els que les empreses es troben, alguns les distribuïdores, altres del propi consumidor. Per afrontar una bona gestió energètica i optimitzar la seva eficiència es recomana analitzar les característiques de les instal·lacions i els processos de les empreses i a partir d’aquí trobar la manera d’immunitzar la xarxa dins les possibilitats (dissenyar les instal·lacions i les proteccions dels equips en conseqüència per esmorteir les variacions i compensar els senyals i harmònics que introduïm a la xarxa).
D’un model lineal a un de circular
Igual que l’eficiència, el concepte de circularitat no és nou. Des de la cuina de reaprofitament, la simbiosi entre agricultura i ramaderia fins a la indústria paperera, l’economia circular ha format part sempre del dia a dia ciutadà i empresarial. De manera positiva darrerament està prenent protagonisme i aquest canvi de paradigma, d’un model lineal a un model circular, sistèmic ja que afecta a tota la cadena de valor, representa no només un repte sinó una oportunitat, que s’anirà veient determinat, cada vegada més, per la digitalització i la transformació energètica.
La disminució, progressiva i irrevocable, dels recursos fòssils és com un compte enrere que condiciona el model de consum i el procés productiu. Però no només això. Països abocador que reben tots els residus no reciclables que rebutgen altres territoris; contaminació de l’entorn (aire, aigua, sòl) i la repercussió sobre el medi ambient i sobre la salut de la població… Conceptes com la necessitat d’acabar amb l’obsolescència programada i apostar per la reparabilitat i els recanvis, sorgeixen necessàriament d’aquesta perspectiva a curt termini.
Ja hi ha mostres d’aquesta aposta, en tots els sectors, en tots els territoris. L’aposta per exemple, en una indústria del paper, per una caldera de biomassa, no només ha suposat un estalvi energètic del 35% sinó que ha permès a l’empresa deixar de dependre del gas natural i de la seva inestabilitat en sumbinistrament i preu. De fet el paper i la seva indústria és un bon exemple de model circular, des de la gestió forestal sostenible, l’optimització de l’aigua en el procés (utilitzen molta aigua però en gasten ben poca), la valorització dels residus (tat dins el propi procés com amb gestors externs) o la recuperació del producte final (71% a Espanya) que torna a entrar dins del procés de producció.
Però parlem d’una aposta també intersectorial, de cooperació, de col·laboració, de simbiosi, d’aprofitament de recursos en una economia local, nacional i perquè no mundial. L’aposta pel km 0 com a mesura de proximitat i circularitat ha de permetre a les empreses, encara que siguin competència, cooperar i treballar, amb rendiment per elles mateixes i pel territori, en conceptes que no les faci competència, com el reciclatge o la gestió dels residus. Un projecte de simbiosi industrial ha de ser negoci perquè una empresa el porti a terme, i és aquesta la realitat. Són oportunitats de nous negocis per les empreses, i també per noves empreses que busquin negoci.
És un canvi de paradigma, sistèmic, cert, però que precisa d’un canvi de mentalitat, més obert i més col·laboratiu en benefici de tots, de les persones, de les empreses, dels recursos i del planeta. Un model circular i sostenible, des de l’energia al producte final, passant per les mans del consumidor i tornant al procés.
Reflexions resum del certamen Energètica 2018 amb V.Kuchinow, A.Cabañas, P.Soria, J.Daura, JM.Montagut, P.Holtrop, J.Gacria, E.Maneja, X.Aloy, C.Reinoso, M.Torres, J.Valls, X.Gabarrell, M.Pedrals, R.Canela,
