VIA Empresa | 21 d’agost de 2021
Enginyer industrial de formació i empresari de professió, el sarrianenc Joan Vila ja fa mitja dècada que ocupa la presidència de la Comissió d’Energia de la patronal de la petita i mitjana empresa catalana, Pimec. Des d’un dels centres de poder empresarial de Catalunya, combinat amb la seva activitat com a Conseller Delegat de la besaluenca LC Paper, S.A, Vila té un punt de vista privilegiat per a observar les maneres concretes en què l’economia i el món empresarial es relacionen, en el context del sud d’Europa, amb les causes, les conseqüències i les solucions de l’emergència climàtica.
Al seu darrer llibre, Economia i Canvi Climàtic: Full de ruta cap a la societat Frugal, Vila explora les condicions de creixement de l’economia de mercat i com aquestes entren en contradicció, sovint, amb una organització social sostenible. Per parlar de les diverses solucions, des del retorn al territori a la regulació de l’especulació financera – que l’autor considera “un càncer” per al desenvolupament humà -, passant per una comunicació política que traslladi a la ciutadania els riscos del business as usual, l’enginyer rep VIA Empresa a la seu de la patronal al barceloní carrer de Viladomat
Quin és el vostre diagnòstic inicial de la crisi climàtica en relació amb l’organització econòmica?
La crisi climàtica de fet és el resultat d’una economia que arriba al final del seu cicle, d’un model esgotat. A partir de la revolució industrial, que és quan neix l’economia moderna, l’economia ha après a augmentar la productivitat fent ús creixent de les matèries primeres, sobretot de l’energia (1 litre de petroli equival al treball de 12 homes). I això ha comportat les emissions de CO₂ que finalment són els culpables de l’efecte hivernacle.
Tot i que durant el llibre defensa la necessitat de “mercat i innovació”, algunes de les propostes són profundament disruptives per a l’organització de l’economia de mercat tal com la coneixem ara. Com es gestiona la tensió entre benefici i sostenibilitat?
La complexitat del canvi de model econòmic per fer front al canvi climàtic obliga a solucions disruptives a tots els nivells. En l’àmbit tecnològic és una evidència que el cotxe elèctric aporta millores en eficiència de més del 200% i la bomba de calor del 300%. Però a més caldrà desenvolupar gas renovable i hidrogen per resoldre els forats renovables de quan no hi ha hagi prou recursos. Produir les coses amb menys recursos implica pèrdua de producció, per tant de llocs de treball. Per altra part, és impensable fer el camí sense les lleis del mercat que són les que condueixen a trobar l’eficiència en el desenvolupament dels productes i serveis. Per tant, mercat i disrupció són fonamentals en aquest procés.
Com s’assoleix el creixement sostenible? Té algún paper el decreixement?
En el llibre he volgut evitar directament la paraula decreixement perquè sé que provoca rebuig immediat. Però és evident que una economia que redueix el seu consum d’energia, que fabrica amb més eficiència, amb menys matèries primeres, que recicla gairebé tot el que pot, que elimina aspectes especulatius en l’economia financera, és una economia que decreix. Així i tot, una vegada hagi trobat la seva nova velocitat de creuer, pot ser una economia que creixi lleugerament amb activitats que sorgeixen de l’intel·lecte, des d’activitats culturals i d’oci, així com tot el que es deriva del món digital, robòtic i de la intel·ligència artificial, o les activitats del món sanitari i de l’ensenyament.
Veure l’article complet a https://www.viaempresa.cat/economia/joan-vila-ciutadania-clima_2156062_102.html
